Impressions i primers minuts de Resident Evil: Revelations 2

JOAN-ALBERT ROS i RAUL ARRIBAS | Barcelona

Davant les queixes dels qui protestaven perquè la saga Resident Evil en les darreres iteracions havia apostat per l’acció i havia negligit el terror, el seu principal tret distintiu, Capcom es va veure en una difícil posició: de quina manera mantenir l’interès dels nous afeccionats, que s’havien acostat als nous episodis de la sèrie atrets justament pel component arcade i els trets sense aturador i alhora recuperar el favor dels seguidors que trobaven a faltar els ensurts d’abans? La resposta fou, d’una banda, moderar els components de la mescla però no abandonar el gènere action survival en la sèrie principal i de l’altra presentar una escissió de la franquícia titulada amb l’epígraf “Revelations” en el que s’incrementaven la tensió i l’ambient claustrofòbic actualitzant el concepte del survival horror.

El primer Revelations va veure la llum originalment a 3DS, una videoconsola que poc abans també havia acollit una proposta amb el segell de la sèrie però totalment diferent, Mercenaries 3D, un mata-mata en tota regla en el que el mode secundari tradicional que havia acompanyat els jocs principals de la saga des de Resident Evil 3 com a complement es convertia en una aventura independent. Aquells dos cartutxos segueixen essent dos dels millors jocs de la portàtil de Nintendo, però només un d’ells, Resident Evil Revelations, fou versionat als principals sistemes d’entreteniment domèstics (PlayStation 3, Xbox 360 i PC) per la magnífica recepció que li van dispensar els afeccionats. Ara ens arriba la segona iteració d’aquell experiment concebut en la seva estructura narrativa en forma de sèrie de televisió, i ho fa amb ambició: tot i que el podem jugar a PlayStation Vita, Revelations 2 surt a la venda per a compatibles i per a totes les videoconsoles de saló actuals, llevat de Wii U.

El nou Revelations duu fins a les últimes conseqüències l’aposta per l’estructura episòdica de la primera entrega i tot i que sortirà a la venda de forma unitària a mitjans de març, abans ho fa per etapes, ben bé com si es tractés d’un serial televisiu. Justament acaba d’aparèixer el primer capítol d’aquest nou joc, en el que dos vells coneguts, Claire Redfield i Barry Burton, prenen el relleu de la dupla protagonista anterior (que fou també la del primer Resident Evil), Jill Valentine i Chris Redfield, com principals personatges de l’aventura. Com en l’anterior joc, trobarem una bona colla de personatges de la sèrie implicats en els fets.

L’acció se situa l’any 2011, emmarcada cronològicament en el període entre Resident Evil 5 i Resident Evil 6. Aquest primer episodi comença amb Claire Redfield, que perd el coneixement quan la festa en la que es troba és interrompuda de forma abrupta. Quan Claire recobra els sentits es troba tancada en una cel·la en un centre de detenció en el que haurà de treballar colze a colze amb Moira Burton, filla de Barry Burton i coprotagonista d’aquest segment de la història. La segona part d’aquest primer episodi ens posa en la pell de Barry Burton, antic membre de l’equip alpha del cos de Tàctiques Especials i Servei de Rescat que va acudir el 1996 a la ciutat de Raccoon per investigar els misteriosos incidents que s’hi estaven reportant. Burton s’ha dirigit a l’illa on es troba la presó on són tancades Claire i Moira per rescatar la seva filla. Només d’atracar al moll, Barry, trobarà Natalie Korda, una nena misteriosa amb poders sobrenaturals que li farà de personatge de suport.

Resident Evil Revelations 2 ens ofereix una història que, pel que n’hem vist fins ara, promet mantenir-nos enganxats fins a la seva conclusió –i que empeny a continuar passant per caixa si no és que hem adquirit d’entrada el passi de temporada o si no és que esperem a jugar tota l’aventura d’una tirada– i que ens brinda moments d’exploració i descoberta, tensió, ensurts i també acció –això sí, amb potència de foc limitada i munició molt racionada. Aquesta nova aventura de la cèlebre sèrie de terror de Capcom destaca per una jugabilitat molt equilibrada, que diferencia bé entre personatges principals i personatges de suport. A més, tot i que es tracta d’un primer episodi, el mode Assalt ens servirà per expandir molt notablement el temps de joc i fer més passable l’espera per al segon episodi.

Com a l’entrega anterior, podrem millorar la potència de foc de les armes, i ara també les habilitats de combat dels nostres personatges. L’aventura presenta una bona colla d’al·licients per a la rejugabilitat, com ara aconseguir bona posició als rànquings online, el desbloqueig de col·leccionables o l’obtenció de punts per a millores de tota mena. Ens guardem per a l’anàlisi –que publicarem un cop hagin vist la llum cadascuna de les entregues de Resident Evil Revelations 2– el nostre veredicte, però per ara podem avançar que, malgrat la mala notícia que caldrà esperar per gaudir de cooperatiu local en la versió de PC (que és aquella de la que hem jugat i de la que hem capturat escenes intrajoc), Resident Evil Revelations 2 mostra un apartat gràfic que potser no és encara de nova generació però que sí que resulta ben sòlid i més vistós que el de l’anterior Revelations -que a priori tenia el llast que provenia d’una versió desenvolupada per al maquinari d’una portàtil.

Tot i que encara no sabem com serà el resultat final un cop se sumin la resta de lliuraments a aquesta introducció, intuïm que, si més no a priori, com Resident Evil Revelations, Resident Evil Revelations 2 ho té tot per atreure alhora els jugadors satisfets amb l’action survival i els nostàlgics del survival horror. Resulta curiós que Capcom encerti la justa proporció dels ingredients de la formula en un spin-off, a priori menys ambiciós que la sèrie principal, il·lustre veterana del gènere del terror en l’oci electrònic. Per la nostra part, com a afeccionats, celebrem tant la multiplicació de l’oferta com la troballa de la recepta.